April 2010
No sé
si em fan més fàstic els cigrons amb espinacs
o els porcs voladors.
“No puc escriure per què algú m’ha robat les paraules.
No, millor:...”
ell no ho sap
Com una corda.
Una corda ara d’alta tensió, ara de dilferro, ara un fil de pescar.
Una corda que s’estira i es cargola i es tensa i s’embolica i vibra.
Una corda i jo, que buida per dins, només sóc la caixa de ressonància dels batecs del teu cor.
y de noche la luna siempre se refleja amorfa en ojos ajenos.
